Adéu a Vicenç Ferrer (1920-2009)

Con gran tristeza os escribo este mensaje para comunicaros que mi querido esposo y nuestro gran amigo Vicente Ferrer ha fallecido pacíficamente a las 01:15 del 19 de junio después de algunas complicaciones en su enfermedad cardiaca y la embolia que sufrió recientemente.

Sé que todos sentimos que Vicente ha llevado a cabo mucho más que una gran obra en el transcurso de su vida. Ahora ha llegado su momento de descansar en paz, y el nuestro de continuar con la gran labor que él comenzó así como de difundir sus ideales de compromiso con los más desfavorecidos y “la acción” para remediar el sufrimiento de este mundo.

Todos vosotros habéis estado mental y espiritualmente con nosotros a lo largo de estos tres meses desde que Vicente sufriera la embolia el pasado 19 de marzo, y habéis sido una gran ayuda y apoyo.

Para mí, mi esposo no se ha marchado, sino que vive en cada rincón de Anantapur y en cada parte del trabajo en nuestras aldeas. Para todos nosotros en India y en España, él sigue viviendo a través de sus sencillas palabras y mensajes, que tienen significado para todas las personas, sea cual sea su credo o condición.

Anna Ferrer, Moncho Ferrer, Jordi Folgado y los miembros de la familia.

La caputxeta 2.0

La caputxeta vermella entesa des d'una perspectiva diferent:

POTSER SÍ QUE SIGUI + K 1 SOMNI

He tingut un somni. Somiava que el Parlament espanyol votava dos projectes de llei, sobre la immigració i sobre l’avortament. Uns dies abans, i després d’un llarg debat democràtic, tots els partits havien arribat a un acord: cada diputat podia votar segons la pròpia consciència en votació secreta.

El debat no havia estat fàcil, però van ser els dirigents dels mateixos partits que van donar la darrera empenta per trencar en aquests dos temes la dita disciplina de vot. Els movia el fet d’anar aprofundint en la democràcia. Van acordar que es poden donar temes de consciència ètica tan controvertits dins d’una societat plural, que era millor deixar a cada diputat que votés en conformitat amb la seva ètica personal.

En el somni pensava: no és potser un pas endavant, excepcional sens dubte, en el procés d’aprofundir el sentit democràtic?. No resulta admirable que tots els partits, que representen el poble sobirà, s’hagin posat d’acord en aquestes dues qüestions tan polèmiques?

Quan m’he despertat me’n he adonat que tan sols era un somni, i abans d’alimentar un nou desencís he decidit posar-ne quatre ratlles. Espero que la llavor fructifiqui pel bé de la nostra democràcia.

Jesús Renau, sj.

40 anys d'Ot el Bruixot

Fa quaranta anys que va néixer el personatge més popular de Picanyol, l'Ot el Bruixot. Des del 1971 apareix, ara cada quinze dies, a Cavall Fort i, fins i tot, se n'han fet videojocs (Otijocs). Per commemorar aquest aniversari l'editorial Norma n'ha publicat un recull de vinyetes i la sala Rovira de Barcelona proposa una exposició sobre l'Ot. De tot plegat, en parlen en aquest vídeo, Picanyol mateix i els responsables de Cavall Fort i d'Otijocs.

Picanyol explica que l'èxit del seu personatge l'ha sorprès i que la continuïtat que ha tingut pot ser una de les raons de la bona acollida que ha tingut. Tant Mercè Canela, directora de Cavall Fort, com Toni Matas, de Barcelona Multimedia, empresa creadora d'Otijocs, coincideixen a dir que els seguidors de l'Ot, el Bruixot són gent de totes les edats: joves i adults que van descobrir el personatge de vailets i que no han deixat de seguir-lo. 'No puc matar el meu meu personatge', explica ara Picanyol, que no s'està de dir que els lectors l'han motivat a continuar dibuixant.

I pensar que quan Picanyol va començar ningú no donava un duro per ell...

Nou disc de Dijous Paella!

Dijous Paella acaba de treure un disc nou i avui el presenta a la sala 2 de l'Apolo de Barcelona: és 'Vol.2' (Propaganda pel fet!). En aquest disc el grup deixa els instruments de cobla i dóna preeminència a les guitarres. El resultat són dotze cançons de rumba elegant que s'ofereixen tant en disc compacte com en vinil. Un grup més, doncs, que s'afegeix al carro dels vinils, amb la idea de millorar la qualitat del so. Però hi ha més novetats.

Fa un any que Francesc Ribera, Titot, va deixar la formació i, per tant, 'Vol.2' també és la consolidació d'Àgata Casas com a única vocalista de Dijous Paella. La cançó que obre el disc és 'Ulls de vidre', i ja n'han fet el videoclip.

El concert de presentació del disc serà a les nou del vespre. En aquest enllaç, s'hi poden comprar les entrades anticipades i el disc.

La vídua de Larsson no cobra res!

La saga Stieg Larsson ha captivat milers de lectors, com ho proven els dotze milions d'exemplars venuts i el gran èxit que va tenir per Sant Jordi. L'escriptor suec va morir d'un infart el 2004, quan tenia cinquanta anys. Com que encara no s'havien publicat els seus llibres, no va poder veure el seu gran èxit mundial. La cosa més lògica fóra que la seva muller, Eva Gabrielsson, en cobrés els drets d'autor milionaris. Però no és pas així.

I és que la llei sueca no reconeix cap dret a les parelles no casades ni inscrites al registre, perquè es basa en el dret germànic, que prioritza el dret de sang. Ara, Larsson, fervent comunista, i la seva dona no eren casats perquè ell era amenaçat de mort per l'extrema dreta, i no volgueren que llurs noms apareguessin al registre. No havien pogut imaginar-se que els seus llibres tindrien tant d'èxit ni que es moriria sobtadament. En aquesta situació s'ha obert una pàgina d'ajut a la vídua. En aquesta pàgina, s'hi poden fer aportacions dineràries perquè Gabrielsson pugui satisfer les despeses econòmiques de la batalla legal que va emprendre fa més de tres anys. Mentrestant, són el pare i el germà de Larsson que cobren els drets d'autor.

Donatius de dos euros a onze

La proposta de la web és que els lectors encantats amb els llibres de Larsson (en català, de moment, dos: 'Els homes que no estimaven les dones' i 'La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina', Columna), faci una donació. La quantitat suggerida oscil·la entre onze euros i dos, segons que les novel·les de l'escriptor suec hagin agradat més o menys.

La pàgina, oberta originàriament a Noruega, ja té èmules al Regne Unit, als EUA i a Suècia, i aviat n'apareixeran a França, Espanya i al nostre país.

La mestressa de casa professional!

La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha anunciat avui que d’aquí uns dies l’executiu aprovarà un decret que permetrà a moltes dones que treballen a casa poder accedir a un lloc de treball perquè es reconeixerà la seva experiència mitjançant una titulació professional. Fernández de la Vega ha fet aquest anunci en la intervenció en el IV Congrés Africà de Dones Emprenedores, que se celebra a Egipte.

De la Vega considera que la mesura pot beneficiar mig milió de dones a l'estat espanyol, que podran accedir als llocs de treball que crearan la llei de la dependència i l'educació infantil de 0 a 3 anys. També ha dit que el govern espanyol vol que la feina que han fet les dones a la llar es converteixi ara en una porta d'accés al món professional i al mercat laboral.