Què grans sou!

Benvolgut Cubrimis, què gran t'has fet. Felicitats nano, aquest és el meu particular homenatge a la teva carrera! Felicitats!

Kílian Jornet, un superhome!

Aquest cap de setmana el ceretà Kílian Jornet ha eixamplat encara més el seu palmarès i, de retruc, el seu mite en l'àmbit de les curses de muntanya. Jornet s'ha proclamat a Malàisia, en l'última prova de les Skyrunning World Series de la Federació Internacional de Curses de Muntanya, campió del món per tercer any consecutiu. Amb aquesta victòria, doncs, iguala els tres títols del capità del seu equip, el Salomon Santiveri Outdoor Team, Agustí Roc. Malgrat que ja fa alguns anys que el joveníssim Jornet (demà fa vint-i-dos anys) és a l'elit de les proves de muntanya (tant en curses de resistència com també en esquí de muntanya), el 2009 és de moment el més atapeït de títols i rècords. I és que, per mitjà de l'anomenat Kílian's Quest, el seu patrocinador Salomon li ha preparat durant tot l'any, en paral·lel a les proves del campionat mundial, duríssims desafiaments per tot el món, i que de moment ha superat amb altíssima nota.

Losantos de nou liant-la!

La Generalitat dóna deu dies a Losantos per tancar les emissions de la seva ràdio a Tarragona

El departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha obert un requeriment contra la nova emissora de Federico Jiménez Losantos, esRadio, per emetre al Camp de Tarragona sense tenir llicència. Ho ha explicat el secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, que ha afegit que si d'aquí deu dies esRadio no deixa d'utilitzar el dial 98.7, podria ser sancionada per via administrativa amb una multa d'entre 60.000 i un milió d'euros amb la legislació estatal de comunicacions.

L'Ajuntament de Tarragona, d'altra banda, també estudia la legalitat urbanística del centre emissor situat al barri de Sant Pere i Sant Pau. Si es confirma la il·legalitat d'aquest espai, el consistori també podria actuar contra esRadio per emetre sense tenir permís.

Mundó ha explicat en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies que s'ha requerit l'emissora, que va començar a emetre fa tres setmanes, 'perquè està utilitzant un espai radioelèctric, una freqüència, per la qual no té permís'. 'No només ho hem corroborat pels mitjans tècnics com són l'informe corresponent del centre de telecomunicacions que constata les emissions sinó que la mateixa emissora fa publicitat del dial des del qual emet, que és un dial pel qual ningú disposa de llicència', ha explicat Mundó. En el mateix espai de la pàgina web del nou mitjà, del qual Losantos és vicepresident, es pot llegir que a Barcelona la freqüència està 'per determinar'.

esRadio va començar a emetre el passat 7 de setembre com una marca explotada per Libertad Digital. Es tracta d'una empresa de Losantos i César Vidal, aliats després d'haver compartit les ones a la COPE. A la nova emissora, Losantos presenta 'Es la mañana de Federico' , programa clon al que feia a la COPE, i Vidal s'encarrega de la franja nocturna amb 'Es la Noche de César'.

Ricky o no Ricky, aquesta és la qüestió.

Aquest nano, l'ha liada a saco. Que si ara marxo a la NBA, que si ara em vull quedar, que si ara denúncio al meu equip de tota la vida, que si ara... EL BARÇA EL FITXA? Perquè? No volem un nano així. Ricky, si vols un consell, busca que algú t'assessori millor, els qui ho han fet fins ara no ho han fet gens bé. Esperem que ho facis millor amb el Barça, perquè de moment amb la Ñ no ho estàs fent massa bé que diguem. Et falta rodatge, et falta experiència, et falta una mica de cos, et falta sang freda. Així que el millor consell és: baixa els fums i aprèn a ser més modest. No ens agrades, així que després del què l'has liada ja et pots posar les piles si ens vols convèncer.

Israel - Palestina - comunicació!

El mur que fa la vida impossible a milers de famílies palestines és el protagonista de l’anunci televisiu més popular del moment a Israel. Es pot veure un grup de soldats que patrullen per les immediacions del mur i de sobte els cau alguna cosa a sobre. La companyia de telefonia mòbil Cellcom s’encarregarà de transformar l’ensurt en una autèntica festa... per als israelians, és clar...

Avui fa 40 anys...

Podem o no creure-ho, però el cas és que va marcar un abans i un després en la història del nostre món.

El 20 de juliol de 1969, a les 22.17, l'home va arribar per primera vegada a la Lluna. I a les 2.56 del dia 21, l'astronauta Neil Armstrong va trepitjar la superfície lunar i va pronunciar unes paraules que resumien la importància històrica del moment: 'És un petit pas per a un home, però un pas de gegant per a la humanitat.' Armstrong era el comandant de la missió Apol·lo 11 de la NASA, i l'hi acompanyaven Buzz Aldrin i Michael Collins.

Aldrin i Armstrong van allunar amb la nau Columbia, i Collins va restar a la nau de comandament, l'Eagle. Tots tres havien sortit de Cap Canaveral (Florida) el 16 de juliol, a bord del coet Saturn V, i van arribar a destinació, a 380.000 quilòmetres de la Terra, quatre dies després. Exactament vuit dies, al cap de tres hores i divuit minuts d'haver començat la missió van tornar, bons i sans, a la Terra.

Dotze astronautes a la Lluna:

Amb l'Apol·lo 11 començava l'etapa de les missions d'allunatge de la NASA: el novembre del 1969, amb l'Apol·lo 12, els astronautes Peter Conrad, Dick Gordon i Al Bean van estar-se a la Lluna trenta-una hora; l'abril del 1970 van intentar-ho, sense èxit, Jim Lovell, Jack Swigert i Fred Haise; el juny del 1971, l'Apol·lo 14 va aconseguir d'allunar amb Al Shepard, Sty Roosa i Ed Mitchell; l'agost del 1971, van passar seixanta-sis hores a la Lluna Dave Scott, Al Worden i Jim Irwin; l'abril de 1972 van anar-hi John Young, Ken Mattingly i Charlie Duke; i el desembre de 1972, la missió 17 i última de l'Apol·lo va allunar amb Eugene Cernan, Ron Evans i Jack Schmitt. En total, dotze astronautes han trepitjat el satèl·lit de la Terra: Neil Armstrong, Buzz Aldrin, Charles Pete Conrad, Alan Bean, Alan Shepard, Edgar Mitchell, David Scott, James Irwin, John Young, Charles Duke, Harrison Jack Schmitt i Eugene Cernan.

Recursos espectaculars:

La NASA ha preparat una magnífica web commemorativa amb àudios i vídeos de la missió restaurats, noves fotografies, detalls de l'allunatge i una llista d'actes commemoratius als EUA, entre els quals una conferència de premsa amb els astronautes protagonistes, a la seu de la NASA (Washington), i una recepció al Museu de l'Aire i l'Espai, també a la capital nord-americana.

Google s'ha sumat al quarantè aniversari introduint al seu servei Google Moon unes quantes dades i imatges de la missió de l'Apol·lo 11 a la Lluna i llançant la versió en 3D lunar a Google Earth. I l'apartat The Big Picture del diari 'Boston Globe' aplega en alta resolució les millors fotografies de la missió.

Però, sens dubte, la web del dia és We Choose the Moon, preparada per AOL i el John F. Kennedy Presidential Library and Museum, en què es recreen els vuit dies de la missió Apol·lo 11, amb tot luxe de detalls i en temps real.

Una altra web excel·lent, l'ha preparada la marca Louis Vuitton: A Journey Beyond és una entrevista interactiva amb els astronautes Sally Ride, Jim Lovell i Buzz Aldrin.

Mashable ha buscat a YouTube els vídeos més significatius de la missió de fa quaranta anys, i ací es detallen els menús que van ingerir els tres astronautes de l'Apol·lo 11.

L'autèntica història del primer en arribar-hi:

Un cop més, INDIGNACIÓ!

Assassinada la periodista Natalia Estemirova, especialitzada en conflictes txetxens. Havia treballat jutnament amb Politkòvskaia, també assassinada el 2006.

La periodista russa Natalia Estemirova, de cinquanta anys, ha estat segrestada avui a prop de casa seva a la capital txetxena, Grozni. Unes hores més tard, el seu cos ha estat trobat amb trets al cap i al pit. Activista de drets humans, havia treballat amb la periodista, també assassinada, Anna Politkòvskaia. Des que va començar el conflicte txetxè, Estemirova documentava els segrestos, execucions, tortures i altres abusos contra civils.

El director de l'ONG russa Memorial, on col·laborava la periodista, havia alertat del segrest: 'Aquest matí, a quarts de nou, anava cap a la feina, però uns desconeguts l'han obligat a entrar en un cotxe, se l'han endut i no saben on és ara.'

Un portaveu de la fiscalia d'Ingushetia ha apuntat ja que l'assassinat podia estar relacionat amb l'activitat professional d'Estemirova a Txetxènia. D'una altra banda, Tatiana Lokchina, membre de Human Right Watch, ha afirmat: 'Sense dubte, aquest és un segrest relacionat amb la seva feina'. I el comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Thomas Hammarberg, ha criticat aquest 'assassinat brutal', que ha qualificat de 'crim horrible i covard' i d'atac contra els principis fonamentals dels Drets Humans. Hammarberg ha instat les autoritats russes a començar una investigació 'immediata, rigorosa i imparcial amb la vista posada a garantir que els autor assumeixin la responsabilitat criminal i siguin castigats.'

Així, el president rus, Dmitri Medvèdev, ha encarregat al comitè d'investigació de la fiscalia de Rússia que prengui les mesures necessàries per aclarir la mort, segons la portaveu presidencial, Natalia Timakova.

Finalista al premi Sajarov de Drets Humans 2004 que concedeix el Parlament Europeu, Estemirova era assessora del Defensor del Poble txetxè i membre de la comissió de control social de les institucions penitenciàries.