Una nit a la Vall del Ferro !

Aquella nit, com totes les nits de l’any, a la Vall del ferro hi havia tots els power rangers reunits dins de Can Mosca, bé, tots no, sempre n’hi havia algun que havia hagut d’anar a porroland per controlar que tots els hobbits estiguessin col•locats com déu mana !

La veritat és que la reunió d’aquella nit era apassionant, es debatien uns temes d’allò més espinosos i de delicada resolució: calien 3 o 4 paquets de galetes per excursió? El cas és que la power ranger rosa, anomenada així per la seva mentalitat de color de rosa (ja sabeu la típica que parla del món del lleure i tal, però els arguments de la qual sempre van coixejar una mica) i la power ranger gris, anomenada així per lo de, gris – elda, discutien davant la mirada atònita de la concurrència. Sort n’hi hagué del sabi Power botarut, el guru espiritual del tots, però especialment de la rallyranger KRB que no podia amagar les seves llàgrimes enfront de tanta saviesa ! Doncs bé, com anava dient, sort n’hi hagué del Power botarut que s’il•luminà i dictaminà de manera salomònica el repartiment dels pans i els peixos més equitatiu (ara és quan començo a utilitzar tecnicismes), o sigui que ni tres ni quatre, tres i mig per excursió! (si no heu estat atents ara ja us heu perdut del tot).

I us preguntareu, no falten powerrangers, i tant que si, però no oblideu que Can Mosca mai es va arribar a tancar tot sol, sinó que el powerrangito, sempre eficient, sobretot en temes infraestructurals, l’havia de tancar una i altra vegada per què els molt powerrangers dels powerrangers tenien dislèxia lèxica però també motriu i per tant eren incapaços d’entrar a can mosca sense trencar la porta, que sempre el powerrangito havia d’arreglar, és per això que va decidir ensinistrar un buitre per tal que sempre que Can Mosca patís una invasió d’éssers misogins emetés un so com de piqueta desclavada i una cantarella que digués: algú ha vist el powerrangito? És que em sembla que Can mosca el reclama ! Així ell sempre estava a punt per fer reparacions de tota mena ! En fi, era el manetes del grup !

També òbviament hi havia el gran powerranger d’Erasmus (parlem?), era un tiu feliç, la veritat és que no pencava gaire, pq la majoria de dies estava aprofitant per conèixer la nostra preciada terra (com les valls de montgat) però això si els pocs dies que hi era, estava boig, embalat, com fora de si mateix, i contribuïa en escreix a l’excitamenta dels ja per si col•locats habitants de porroland !

Això si, no sé si us ho havia dit, però la petita Powercece estava adormida, pobrissona, era la més forta de l’equip, però també la més jove i no aguantava tantes hores desperta com els altres, és per això que quan anava de viatge a cops la desplomaven a la primera de canvi, mai no se li va ficar al cap que calia anar desperta per aquests móns de mi !

Sisi, aquests mons de mi (amb el permís del botarut) pq jo sóc el PARE d’aquestes criatures, jo sóc l’autèntic i únic culpable de que aquests energumens powerrangers estiguin aquesta nit, com totes les nits de l’any aquí reunits. Francament jo sóc el plasta que fa que estiguin aquí discutint sobre les galetes, però algo de corazon en sus vidas ja els hi anirà bé, no veus que pobrissons sempre estan avorrits a casa seva pensant en com escaquejar-se de participar en tota activitat de la gran comunitat del mundo i per això es dediquen a abrirlo en dos constantment ! Sort en tenen de mi que els hi obro la llum a la vida ! Ara bateguen, ah i no us penseu que passen gana eh, ells sempre estan menjant matarrons amb kikouetes, el plat preferit que prenen amb una cullereta de sopeta, no sense abans haver pres les mandonguilles enforquillades de rigor !
Ai aiai, para el carro que em sembla que aquesta història no té ni cap ni peus, se me n’està anant de les mans per voler introduïr massa elements en massa poc temps! Potser ha arribat el moment d’entrar en materia, així doncs, obriu bé les orelles, pareu atenció i estigueu atents amb la narració que si vosaltres us perdeu jo ni us ho explico, amb lo lent que sóc !

Com us he dit, aquella nit, com totes les nits de l’any, els powerrangers estaven reunits: Va ser llavors quan després de l’habitual tornado amb contrast tèrmic van sortir a revisar qui s’havia fumat la xina del poder, òbviament com sempre havia estat el periquito X al qual li agradava molt la premsa del cor i havia optat aquella nit per recordar als seus compatriotes què era la por !

Sort en tenien els powerrangers del percussionista de oro, el terror de las chicas, sobretot de la nostra powerrally k li encantava corres totes la pista fins al poble només en la seva companyia, la molt guarra. (buf aki se m’ha girat una mica)

Però no sigueu soques i seguiu atents tot i k les brometes comencen a acabar-se’m !
Parlem seriosament: Amb calma, o millor, amb una mica de cama esquerra ! Mayins? Estic bé, estic bé ! Aixxx, quin mal !!!! La veritat és que quan et metamorfosees seras la canya, semblaràs un robocop tripalloca ! (però no perdem el fil)... Ara bé sempre tens la sort de la power gris que t’orienta amb bon senderi pel bon sender ! Menys estadístiques socialistes i més OPÁ, QUE YO VOY A SER...

Em dieu constantment que no sigui pesat però Gràcies, no us ho havia dit ? A cops hi ha qui veu coses als núvols i a d’altres els passa que se senten com el bufó de la cort de la incomprensió, però vigileu, aneu amb compte amb els habitants de porroland pq no perdonen i maten a consciència com a bons assassins que són. I sobretot, sobretot no tingueu por de les vaques que són inofensives, sobretot quan es tracta de dormir dins un lavabo.

Tot tot això i molt més que podria seguir dient durant dies, hores i mesos, volia fer un conte però m’ha sortit aquest desgavell ! Sisplau, prometeu que mai deixareu de ser tan powerrangers com heu estat aquest any i k malgrat les situacions i els terrenys canviïn sempre més dureu el bateg de 4t dins ben endins del Corazón !

Gràcies !