M'ho han escrit i us ho transmeto !

La carta als reis

Permeteu-me que us foti un rollo sobre el correu electrònic.
Qualsevol cosa que va per Internet porta una IP, o millor dit una
adreça aquesta adreça fa que es pugui entrar i sortir de tota mena
d'ordinadors o aparells de comunicació. Dintre d'aquesta adreça i han
ports que permeten que els ordinadors sàpiguen en quin programa han de
tractar les dades que entren.
El correu electrònic entra pel port 22 i un navegador ho fa pel port 80.
Hi ha dues maneres de treballar amb el correu, l'una es tenint un
programa al nostre ordinador com ara, l'outlook del office, l'outlook
expres, l'eudora, mozilla i d'altres per tan utilitzant el port 22.
L'altre manera es mitjançant un navegador i que se'n diu webmail. En
el primer cas tot el correu que rebem estarà al nostre ordinador, en
el cas del webmail el correu estarà en l'ordinador que ens doni el
servei de correu, hi ha el gmail de google, el hotmail de microsoft,
el yahoo i d'altres també.
Per poder enviar o rebre correu electrònic necessitem estar donats
d'alta a un ordinador que se'n diu servidor de correu el nom que hi
davant de la @ ens fa se únics dins d'aquest ordinador i el que hi ha
darrera de la @ es el nom de l'ordinador que serà únic a Internet. Si
l'adreça no es valida perquè l'ordinador no existeix o no hi ha ningú
amb aquest nom el nostre servidor de correu ens ho farà saber, a
vegades pot tardar dies però acabarà fent-nos-ho saber.
Hi han varis camps que caldrà omplir abans d'enviar un missatge de correu.
El primer "a" o "to" en angles, es per posar l'adreça a qui ho envies.
El segon "CC" bé de Carbon copy i es per enviar copia a una altre
persona i que sàpiga que no anava dirigit a ell.
El tercer es el CCo, se'n diu copia oculta, si tenim una llista de
gent que nosaltres coneixem però entre ells no es coneixen no es
elegant que altres persones vegin altres adreces de gent que no hi
tenen res en comú. Dit d'una altre manera si un amic m'ha donat la
seva adreça jo no tinc perquè donar-la a una altre persona sense el
permís del meu amic.
Un altre camp que hi ha més avall es l'assumpte, si sabem posar un
assumpte prou explícit i concís potser aconseguirem que ens llegeixin,
d'altre banda si algú rep molts missatges de correu pot utilitzar
l'assumpte per anar esborrant o no.
El text del missatge pot ser amb format o amb text. Quant diem text
vol dir que no podrem canviar ni la forma de les lletres, ni la mida,
ni podem posar les lletres de colors, els missatges amb text els podrà
veure pràcticament tothom del mon amb el sistema operatiu que sigui i
el programa de correu que sigui, es el més estàndard i el recomanable
quan no saps que té el destinatari. Els correus amb format els
acostumen a fer servir empreses per fer propaganda.
Quan rebem algun correu i no coneixem el remitent ens podem trobar amb
que pot ser spam, això vol dir que algú envia milers de missatges i
espera que algú contesti i segueixi les instruccions o compri algun
producte, els servidors acostumen a tenir filtres d'spam però es
difícil filtra-ho tot, sense que es pugui perdre algun missatge
important. Una altre tipus de missatges perillosos son el que en diuen
de fishing, es tracta de que ens arriba un correu d'algun conegut o
empresa coneguda i ens demana que ens connectem a la seva web,
l'enllaç que duen aquests correus no es correcta i no es convenient
connectar-te des de un enllaç en un missatge de correu que no estem
segurs de qui ens l'envia.
Un altre cosa que s'acostuma a rebre son les cadenes, son invitacions
a que reenviïs als teus amics alguna cosa que en principi pot ser
interessant, o pot sensibilitzar a la gent, no sembla que sigui
perillosa aquesta pràctica però la intenció inicial acostuma a ser la
captura d'adreces de correu electrònic i si ara em preguntareu que en
fan de les adreces? doncs es fa spam.
Resumint hi ha moltes maneres de fer servir el correu electrònic, però
la que a mi m'agrada es molt semblant a com es feia amb paper.

Pep Bofarull: 4/12/07