El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge, ha demanat avui la Xina que respecti els drets humans al Tíbet. Argumenta que els promotors de la candidatura van dir que les Olimpíades farien avançar l'agenda social xinesa en matèria de respecte als drets humans, i que ara ho han de complir.
Al seu torn, les protestes pro-drets humans que s'han succeït a Londres, París i San Francisco han causat que Indonèsia, per on ha de passar la flama el 22 d'abril, anunciï que retallarà el recorregut previst per la capital, Jakarta.
Les autoritats preveien que la flama fes un recorregut de vint-i-dos quilòmetres, però ara l'han reduït a un tomb pel complex esportiu de la ciutat, que estarà vigilat per mil cinc-cents policies.
Recorregut tumultuós a San Francisco
Les protestes contra la presència de la flama olímpica a San Francisco van impedir ahir el recorregut previst. La flama va estar amagada dins un edifici prop d'una hora només començar els relleus i la policia va optar per fer-la passar per una zona de la ciutat diferent a la que s'havia previst per evitar més problemes. Finalment les autoritats van optar per anul·lar la cerimònia pública prevista i la torxa va encaminar-se cap a l'aeroport.
La torxa, durant el recorregut, va ser protegida per un impressionant cordó policíac de tres rengles: un d'agents a peu, un d'agents amb bicicleta i un altre d'agents amb moto. A prop dels llocs previsiblement més conflictius, s'hi van reunir grups pro-xinesos, molts arribats amb autobusos organitzats pel consolat xinès. (Cal tenir present que a San Francisco hi ha una de les comunitats xineses més populoses del món.)
La reivindicació prèvia
L'arquebisbe i Premi Nobel de la Pau, Desmond Tutu, i l'actor Richard Gere, van encapçalar les primeres protestes pro-Tíbet de San Francisco; concretament, una concentració multitudinària a la plaça de les Nacions Unides. Tutu va dir que, ara que tot el món tenia els ulls posats sobre la Xina, calia que els dirigents polítics del planeta es fessin forts per fer respectar els drets humans.
La flama es va encendre el 24 de març a Grècia i recorrerà una vintena de països abans d'arribar a Pequín, el 8 d'agost, dia inaugural dels Jocs.
Preocupades per allò que pugui passar al Tíbet, les autoritats xineses han advertit que castigarien durament qui provés d'entrebancar el relleu de la torxa en aquell país i l'ascensió a l'Everest.
Recels xinesos
A la Xina, algunes webs i blocs s'han rebel·lat contra el tractament que han fet els mitjans occidentals de les protestes del Tíbet. Anti-CNN, per exemple, fa veure que algunes notícies i fotografies han estat manipulades. A sobre, alguns intel·lectuals han fet costat públicament al govern. L'escriptor Jiang Rong, que va passar un any i mig a la presó pels fets de Tiananmen i que encara té prohibit de sortir del país, ha dit que els països occidentals haurien de ser més comprensius envers la Xina, que a poc a poc es va obrint a la democràcia, però que es necessita més temps. També ha censurat el moviment independentista tibetà.
Absència britànica
Ahir el primer ministre britànic es va sumar a la llista de dirigents que han anunciat que no participarien en la cerimònia inaugural dels Jocs de Pequín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada