Myanmar i la Xina han estat objecte aquest mes de dues tragèdies que han provocat milers de víctimes i enormes danys materials. El cicló Nargis ha devastat la costa de l'antiga Birmània i ha aconseguit posar la junta militar, que governa el país amb mà de ferro, contra les cordes. Quan ja semblava que la comunitat internacional estava a punt de decidir-se a intervenir pel bloqueig que la dictadura birmana ha fet de l'ajuda humanitària, el terratrèmol de la
Xina n'ha desviat l'atenció i part dels esforços. A Myanmar, encara que mai se sabrà amb certesa, es calcula que unes 78.000 persones han perdut la vida i 56.000 més estan desaparegudes. La situació dels que han sobreviscut a la tragèdia és dramàtica i s'agreuja pels impediments que els militars estan posant a l'arribada d'ajuda internacional. La paranoia de la junta militar birmana acabarà provocant més víctimes que el cicló mateix. Els morts pel terratrèmol a la 
província xinesa de Sichuan són la meitat. Es calcula que poden ser més de 50.000. Però el govern xinès ha reaccionat de manera totalment diferent de com ho havia fet històricament. Ha obert les fronteres, ha demanat ajut i ha permès la difusió d'informació. El primer ministre xinès, Hu Jintao, ha vist una oportunitat d'or en el terratrèmol per potenciar la seva imatge i una manera de posar fi de soca-rel a les protestes a favor del Tibet que amenaçaven de fer fracassar els Jocs Olímpics de Pequín. Però el sisme ha posat de relleu que el creixement econòmic xinès s'ha fet, en part, sobre uns fonaments febles. La gran destrucció d'edificis, sobretot molts d'oficials, que incomplien la normativa contra els terratrèmols, ha obligat les autoritats a obrir una investigació per saber què ha passat. Dos milions i mig d'habitatges destruïts, encara que sigui en un país tan poblat com la Xina, vol dir que alguna cosa no s'ha fet bé i s'ha de corregir en el futur. Sigui com sigui, en aquests casos sempre paguen justos per pecadors. El govern posa mà dura, mentre la població mor.
Xina n'ha desviat l'atenció i part dels esforços. A Myanmar, encara que mai se sabrà amb certesa, es calcula que unes 78.000 persones han perdut la vida i 56.000 més estan desaparegudes. La situació dels que han sobreviscut a la tragèdia és dramàtica i s'agreuja pels impediments que els militars estan posant a l'arribada d'ajuda internacional. La paranoia de la junta militar birmana acabarà provocant més víctimes que el cicló mateix. Els morts pel terratrèmol a la 
província xinesa de Sichuan són la meitat. Es calcula que poden ser més de 50.000. Però el govern xinès ha reaccionat de manera totalment diferent de com ho havia fet històricament. Ha obert les fronteres, ha demanat ajut i ha permès la difusió d'informació. El primer ministre xinès, Hu Jintao, ha vist una oportunitat d'or en el terratrèmol per potenciar la seva imatge i una manera de posar fi de soca-rel a les protestes a favor del Tibet que amenaçaven de fer fracassar els Jocs Olímpics de Pequín. Però el sisme ha posat de relleu que el creixement econòmic xinès s'ha fet, en part, sobre uns fonaments febles. La gran destrucció d'edificis, sobretot molts d'oficials, que incomplien la normativa contra els terratrèmols, ha obligat les autoritats a obrir una investigació per saber què ha passat. Dos milions i mig d'habitatges destruïts, encara que sigui en un país tan poblat com la Xina, vol dir que alguna cosa no s'ha fet bé i s'ha de corregir en el futur. Sigui com sigui, en aquests casos sempre paguen justos per pecadors. El govern posa mà dura, mentre la població mor.
1 comentari:
si que em passo per aki!! i em serveix molt!
Publica un comentari a l'entrada