El meu Bagdad...

En el Bagdad de la meva infantesa

hi havia mil i una nits de contes i d'estels,

de somnis amb prínceps i princeses

i danses transparents amb tot de vels.

Hi havia belles catifes voladores,

coixins de tova seda sobre marbres lluents,

llums d'oli que allotjaven uns genis prodigiosos

i lladregots molt nobles amb tresors i joiells.

I, sobretot, hi havia mots màgics per fer coses

sense necessitat de posar-hi un gran esforç:

Abracadabra! Sèsam, obre't!

o, faci's la teva voluntat, amo i senyor!

En el Bagdad de la meva vellesa

hi ha centenars de bombes cada nit,

míssils que traspassen i enrunen cases pobres,

palaus abandonats sense coixins.

Hi ha una fam d'anys amoratant les conques

d'ulls de vells nens i dones arborants

que han oblidat els vels, les belles danses,

i sols busquen el pa pels seus infants.

I, sobretot, hi manquen els mots màgics

que curin les ferides dels cossos lacerats

A l' Eufrates i al Tigris no hi ha contes

perquè els nous lladres han robat la llibertat.

Abracadabra! Sèsam, obre't!

Faci's la teva voluntat!

Res no varia, res es transforma.

Els mots han perdut l'antic encant!

Rics senyors del cobdiciat petroli,

deixeu de fer la guerra feu la pau!

Josefina Vidal i Morera